Cassini-Huygens Project: El llegat de Huygens i la Futura Exploració de Tità
CosmoCaixa, 13-15 de gener de 2010
http://www.titanexploration.net
La sonda Huygens va aterrar a Tità, la més gran de les llunes de Saturn, el 14 de gener de 2005. Va ser un esdeveniment històric: per primera vegada un enginy humà, després de set anys de viatge, travessava la densa atmosfera que envolta Tità, desvetllant un paisatge amb rius, canals i llacs d’hidrocarburs sorprenentment semblants en les seves formes als que veiem a la Terra.
Amb motiu del cinquè aniversari d’aquest esdeveniment l'Agència Espacial Europea (ESA) i l'Ajuntament de Barcelona conjuntament amb la Fundació “la Caixa”, la Real Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i la NASA, han convocat una trobada internacional amb l’objectiu de revisar les fites assolides en la recerca sobre Tità i establir les bases per a futures exploracions al sistema saturnià.
Aquest esdeveniment que reunirà a Barcelona destacats investigadors d' Europa i dels Estats Units, així com representats de les agències espacials NASA i ESA, serà una trobada de gran significació en el sector per a Catalunya i Espanya.
Josep Comas i Solà, primer director de l'Observatori Fabra de Barcelona, observà i publicà a l’agost de 1907 l’existència de l’atmosfera de Tità. Aquest fet, però, no va ser totalment referendat fins l’any 1944 per l' astrònom nordamericà Gerard Kuiper, circumstància que ha propiciat que, en general , es reconegui a Kuiper com el descobridor.
El fet que Barcelona encara conservi actius l'Observatori i el telescopi des del qual s' observà per primer cop aquella atmosfera ha portat a establir que Barcelona sigui el lloc idoni per celebrar el cinquè aniversari com a reconeixement i homenatge internacional a Josep Comas i Solà.
L’estudi de Tità és particularment apassionant i prometedor, doncs, juntament amb la Terra ,són els únics cossos del Sistema Solar que posseeixen una atmosfera densa. Comparteixen també una meteorologia i accidents geogràfics similars, això sí, amb temperatures, elements i processos químics no sempre coincidents. I encara més, els seus llacs i rius de metà escampats, aquí i allà per la seva superfície, creen les bases per una complexíssima química orgànica probablement comparable a la que existia a la Terra durant l’origen de la vida.
